No, ja no sona la música als carrers,
no, ja no hi juguen els nens.
Temps, senyor, ha vingut per ballar amb la mala sort,
té senyor els ulls rojos de son.
El pastor amb la seva culpa, vol acollir-se a sagrat,
amaga les vergonyes darrera l’altar.
I potser la nit és la puta més vella,
i potser la lluna és la puta més gran.
Qui s’amaga entre els seus braços de mala manera,
qui s’amaga entre les seves cames com un animal.
No, ja no sona la música als carrers,
no, ja no hi canten els nens.
I aquesta trista nana que fa gran als innocents,
acaba amagada com cada vegada en el vent.
acaba amagada com cada vegada en el vent.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada